Aquelles
mans
que jamés
perdonaren
han
ja
romput
lo
fill tenint
la vida
de
vós, qui
sou
de aquest
món
exida,
segons
los
fats
en
secret
ordenarren.
Tot
quant
yo veig
e sent,
dolor
me
torna,
dant-me
recort
de vós,
qui tant
amava,
En
ma
dolor
si prim e bé·s
cercava,
se
trobará
que
delit
s'i
contorna;
donchs,
durrará,
puys té
qui la sostinga,
car
sens
delit
dolor crey
no·s
retinga.
|
El decasíl·lab
marquià presenta una cesura invariable després de la quarta
síl·laba, que sempre coincideix amb final de paraula (això fa que
gairebé sempre es marqui de manera tipogràfica). Així doncs, és
un vers partit en dos hemistiquis irregulars. Els dos accents
primaris són, doncs, els de la quarta i la desena síl·labes. Al
segon hemistiqui presenta un accent secundari, que sol anar a la
vuitena, però que es pot desplaçar a la setena i, fins i tot, a la
sisena. Per això el decasíl·lab té un ritme ternari.
Esquema:
- Vers decasíl·lab.
- Cesura després de la quarta síl·laba, que sempre coincideix amb final de paraula (aguda).
- Dos accents primaris, a la quarta i la desena síl·labes.
- Accent secundari a la vuitena, que es pot desplaçar a la setena o, fins i tot, a la sisena.
- Estructura estròfica: ABBACDDCEE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada