Tornar a la pàgina de presentació
Quins
/ tan se/gurs
// con/sells
/ vas / en/cer/cant,
cor / ma/las/truc, // en/fas/ti/jat / de / viu(re)?
A/mic / de / plor // e / des/a/mic / de / riu(re),
com / so/fer/ràs // los / mals / qui_et / són / da/vant?
A/cui/ta’t, / doncs, // a / la / mort / qui / t’es/pe(ra).
E / per / tos / mals // te / a/llon/gues / los / jorns:
ai/tant / és / lluny // ton / de/li/tós / so/jorns
com / vols / fu/gir // a / la / mort / fa/la/gue(ra).
cor / ma/las/truc, // en/fas/ti/jat / de / viu(re)?
A/mic / de / plor // e / des/a/mic / de / riu(re),
com / so/fer/ràs // los / mals / qui_et / són / da/vant?
A/cui/ta’t, / doncs, // a / la / mort / qui / t’es/pe(ra).
E / per / tos / mals // te / a/llon/gues / los / jorns:
ai/tant / és / lluny // ton / de/li/tós / so/jorns
com / vols / fu/gir // a / la / mort / fa/la/gue(ra).
Ens
trobem davant d'un exemple de cobla marquiana de vuit versos
decasil·làbics dividits en dos agrupaments de quatre versos, cada
un d'ells enllaçat amb rimes consonants encreuades.
L'estructura
mètrica és, doncs, ABBACDDC. Les rimes A i D són masculines i les
rimes B i C són femenines.
Es
compleix el precepte bàsic del decasíl·lab marquià: els versos
estan dividits en dos hemistiquis (4 + 6 síl·labes). Cal marcar la
cesura després de la quarta síl·laba, que coincideix amb final de
paraula.
La
separació sil·labica està plasmada sobre el text. Com a
particularitats, cal destacar la sinalefa del vers quart (qui_et) i
l'hiat del vers sisè (te / allongues).
Tal
com és preceptiu, els dos accents principals de cada vers (marcats
de color groc) es troben a les síl·labes desena i quarta. Quant a
l'accent secundari (marcat de color blau), que dota el vers d'un
ritme ternari, bàsicament el trobem a la vuitena síl·laba, però
també hi ha exemples d'accent a les síl·labes sisena i setena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada